Ja hi som tots

Primera videolliçó de 4cats de la Fundaciò Ramon Llull.



Transcripció

PEP: Bé, Carles, si no et sap greu, et voldria fer unes quantes preguntes…
BEL: Ai! Perdonau que arribi tard. Hola.
CARLES: Hola, sóc Carles. I com et diuen a tu?
BEL: Ah, sí, no t’ho he dit. Som na Bel. [es fan dos petons] Ets de Valènci[a], no?
CARLES: Sí, i tu… d’Eivissa?
BEL: De Manacor, Mallorca.
PEP: Bel, tinc pressa i li hauríem de fer el qüestionari.
BEL: Un qüestionari? Hala! com te passes…
PEP: Si hem d’escollir un nou company de pis, millor fer-ho bé.
CARLES: I tant, i tant, endavant. La feina ben feta no té fronteres.
PEP: El que jo dic sempre. Però hi ha gent que prefereix fer les coses de qualsevol manera…
CARLES: …i aleshores passa el que passa.
PEP: Exacte, exacte. Bé, Carles, em podries dir els teus cognoms sisplau?
CARLES: Sí, em dic Carles Camps Rodríguez.
PEP: Aha… Lloc i data de naixement?
CARLES: Nascut a Paterna, comarca de l’Horta, el 10 de maig del mil nou-cents vuitanta-nou.
PEP: Taure, oi?
CARLES: Sí, la gent diu que som una miqueta avorrits, perquè ens agrada ser prudents, però sobretot som treballadors i molt responsables.
BEL: Ui que bé…
PEP: Sí, ella prefereix els ganduls i irresponsables. Què estudies?
CARLES: Ciències de la Comunicació… vull dirigir un diari.
PEP: Dirigir un diari?
CARLES: Sí, el de la meua família.
PEP: De la teva família!? Ah, està bé, això, està bé… Em pots dir el teu mòbil i l’adreça de correu electrònic?
CARLES: Sí, el meu mòbil és el 685305512. I la meua adreça de correu electrònic estribord@gmail.com
PEP: Estribord?
CARLES: Sí, és que m’agrada molt la navegació. El meu papà té un xicotet iot, de 20 metres d’eslora.
PEP: Ah, està bé, està bé.
BEL: No suport arribar a una cala i que estigui plena de barques.
CARLES: El problema de la navegació és que s’ha popularitzat. Si fins i tot el meu jardiner té un iot.
PEP: Ets classista?
CARLES: És un problema?
PEP: Tot el contrari. Bé, jo no tinc més preguntes. Per mi cap problema. L’habitació és teva.
BEL: Potser a mi no me sembla bé que se quedi.
PEP: Un punt més a favor seu…
BEL: No me sembla bé.
PEP: Està bé, fem-ho a sorts. Si surt cara, es queda. Si surt creu, busquem una altra persona. […] Cara. Es queda. Benvingut a bord. Bé, jo me’n vaig que tinc classe. Fins després.
CARLES: Fins després. […] Este tio és un cretí!
BEL: Sí, però és fàcil d’enganar.
CARLES: Això sí. Gràcies per aconsellar-me.
PEP: Perdó, m’havia deixat… Però…
BEL: Jo ja havia dit, que no me pareixia bé que se quedàs. Llàstima que hagi sortit cara i no creu. Va, anam a fer unes birres.
CARLES: D’acord, però pagues tu, eh? que jo estic pelat.

EPÍLEG: La llengua catalana

El català, amb uns 10 milions de parlants, és la dotzena llengua més parlada a la Unió Europea. Es parla en quatre estats diferents: A Andorra és l’única llengua oficial. A l’estat espanyol, és la llengua pròpia de Catalunya, el País Valencià –on també se l’anomena valencià-, les Illes Balears, la Franja de Ponent, a l’Aragó, i la zona del Carxe, a Múrcia. A França el territori de parla catalana es concentra a la Catalunya Nord. Finalment, el català també és la llengua de la ciutat de l’Alguer, a la costa occidental de Sardenya, a Itàlia. La principal expansió del català es produeix durant el regnat del rei Jaume I, al segle XIII, quan aquest conquereix el Regne de València i Mallorca. Durant els segles següents, la Corona d’Aragó annexiona les illes de Sardenya i Sicília i el sud d’Itàlia. I concretament, el segle XIV repobla l’Alguer amb colons catalans; és per aquest motiu que avui encara s’hi parla català. En comparació amb altres llengües, la variació dialectal del català no és gaire significativa. Tot i així, es defineixen dos grans blocs dialectals: l’oriental i l’occidental. Dins del bloc de l’occidental trobem el català que es parla al País valencià, a Andorra, al Carxe murcià, a la Franja d’Aragó i a la meitat oest de Catalunya. Mentre que el català oriental inclou els dialectes de la meitat est del Principat, les Illes Balears, la Catalunya Nord i l’alguerès.

Context

En una situació comunicativa utilitzem partícules per verificar que l’altra persona ens escolta i ens entén. Aquí n’apareix una pròpia de la zona central:

Taure, oi?

i unes altres més neutres com:

Ets de València, no?

D’acord, però pagues tu, eh?

Una altra manera d’estar segurs que hem entès el que ens deien és repetir la part més important del que ha dit l’altre, d’aquesta manera, a més, emfasitzem la part que més ens ha interessat, sorprès, etc.:

CARLES: Ciències de la Comunicació… vull dirigir un diari.

PEP: Dirigir un diari?

Gramàtica

Fixeu-vos en aquest capítol en les diferents formes de pronoms.

En els casos:

si no et sap greu
t’ho he dit e

es tracta del mateix pronom però amb dues formes diferents, l’àtona i la plena. També formen part d’aquest grup de pronoms personals:

em podries
ens agrada
m’havia deixat

També en tenim per expressar un objecte directe: fem-ho; o un objecte indirecte: li hauríem.

Lèxic

birra: cervesa (col·loquial)
enganar: enganyar. Forma pròpia de les Illes Balears
fer-ho a sorts: jugar-se alguna cosa a l’atzar

tio, -a: noi, -a (col·loquial)

xicotet: diminutiu de xic, és a dir, petit. Forma pròpia del País Valencià

Deixa un comentari

Ajuda’ns!

Cursdecatala.com està gestionada per una persona sola, i tots els continguts són accessibles gratuïtament i sense anuncis: dóna el teu suport clicant un o més dels tres següents botons

Read previous post:
Els adverbis

Els adverbis són paraules invariables que amplien o precisen el significat d'un verb, un adjectiu o un altre adverbi que...

Close