La sinceritat

Sisena videolliçó de 4cats de la Fundaciò Ramon Llull.



Transcripció

BEL: Bon dia.
LLUM: Bon dia.
BEL: No tenim més llet?
LLUM: No.
BEL: Me pots donar un poquet de llet?
LLUM: Sí, esclar.
BEL: I ja està?
LLUM: En vols més? Cap problema.
BEL: Tia, no siguis rata.
LLUM: Jo no sóc rata, t’he donat llet.
BEL: Sí, quatre culleradetes.
LLUM: Si en vols més, digue-ho, i ja està.
BEL: Hi ha coses que no fa falta dir.
LLUM: Aquest és el teu problema, que no expliques les coses i llavors t’enfades perquè la gent no fa el que tu vols. I no parlo només de la llet, eh? Parlo de tot.
BEL: Què vols dir?
LLUM: Que no expliques les coses, que ets molt reservada.
BEL: Jo, reservada? Però si no m’atur de xerrar.
LLUM: Sí, però parles de coses generals, que si avui t’has anat a comprar unes mitges, que si has perdut tres quilos. Res personal, res íntim.
BEL: Perdona, però tu tampoc mai no contes coses íntimes.
LLUM: Bé, doncs, pregunta.
BEL: Idò, au, digues, digues. Explica qualque cosa íntima.
LLUM: Mira, l’altre dia em vaig enrotllar amb el conductor d’un autobús…
BEL: Amb el conductor d’un autobús ?
LLUM: Mmmm… era l’única passatgera, l’últim autobús i…mira, va passar.
BEL: I, bé?
LLUM: Sí, bé, bé. Era un conductor tipus Javier Bardem, molt apassionat, molt entregat… bé, tu ja m’entens…
BEL: Sí, sí, esclar.
LLUM: Ara tu.
BEL: Jo, què?
LLUM: Jo t’he explicat una cosa íntima. Ara et toca a tu.
BEL: Jo no tenc res per contar.
LLUM: Veus com tinc raó, no expliques les coses que realment t’afecten. Bel, hauries de fer un esforç. La gent que no explica les coses que li passen aquí dintre, acaben amargades o agafen càncers.
BEL: Ja, però no ho sé, me costa…
LLUM: Va, intenta-ho. Mira. Explica alguna cosa que t’hagi passat fa temps… no ho sé, algú amb qui t’hagis enrotllat.
BEL: Bé, mmm… jo… fa temps d’això… jo… un dia… bé, en Pep i jo un dia… mos… mos vàrem enrotllar.
LLUM: QUÈ!??? NO-POT-SER!!
BEL: Xit, no cridis!
SARA: Què passa? Què no pot ser?
LLUM: Que la Bel i el Pep es van enrotllar.
SARA: Que fort!
BEL: Bé, fa molt de temps d’això. Tia, com te passes!
LLUM: Sí, no he sabut mai guardar secrets.
CARLES: Per què cridàveu?
SARA: Que la Bel i el Pep.
CARLES: Quèè! Conta, conta.
SARA: Sí, què et va passar?

Epíleg: L’esmorzar

L’esmorzar o desdejuni, que a Mallorca diem berenar, acostuma a ser un àpat ràpid que se pren de bon matí, abans de sortir de casa. Normalment és un menjar no gaire copiós. Per això, molta de gent esmorza una altra vegada a mig matí, devers les onze. A part d’entrepans i cereals, també se mengen pastes dolces, com xurros, croissants, magdalenes, galetes o ensaïmades, que són un dolç típic de les illes Balears. Amb tot, també cal aclarir que una altra opció prou recomanable per aquells que han de suar la cansalada o simplement se tenen per bons gormands, és fer un esmorzar de forquilla i ganivet. Encara hi ha restaurants que serveixen, ja de bon matí, menús ultra calòrics a base de mongetes amb botifarra, capipota, carn a la brasa o un bon frit de matances, si sou per les Illes; plats que s’acostumen a acompanyar d’unes bones torrades de pa amb tomàquet, i un got de vi negre i que se culminen amb un cafè amb copa o cigaló. Idò, bon profit.

Context

De la Llum diríem que és una persona extravertida i sense complexes. La seva mirada sovint és desafiant i la manera d’explicar intimitats és molt directa i no hi té cap mena de problema. La Bel, en canvi, abaixa la mirada quan l’altra l’ataca subtilment i les seves mans sempre es mouen més a prop del cos. Si mireu el vídeo sense so veureu que a part del diàleg també hi ha una comunicació no verbal molt marcada.

Al final, la Llum revela el secret a la Sara i fa un gest força explícit, que després la Sara, més discreta que la Llum, repeteix sense dir res a en Carles.

Gramàtica

En aquest capítol trobareu les frases:

En vols més?
Si en vols més, digue-ho

L’en és un pronom que es refereix a matèries indeterminades, és a dir, sense un article definit (el, la, els, les). Quan parlem del pronom en o n’/’n sovint tenim altres partícules que van associades a conceptes incomptables com són gaire o gens. Tant un com l’altre es fan servir en oracions negatives:

No me n’has donat gaire
No me’n queda gens

Lèxic

amargat, -da: persona que no viu la vida amb alegria i que es preocupa innecessàriament

enrotllar-se: tenir una relació sexual o amorosa amb algú (col·loquial)

entregat, -da: persona que no té problemes a mostrar els seus sentiments cap els altres i que es dedica a l’altre sense cap reticència (barbarisme)

rata: garrepa, avar, que no li agrada gastar diners (col·loquial)

reservat, -da: aplicat a una persona, algú que no li agrada parlar d’ell mateix i que no mostra els seus sentiments

xit: onomatopeia que fem servir per fer callar a algú.

Deixa un comentari

Ajuda’ns!

Cursdecatala.com està gestionada per una persona sola, i tots els continguts són accessibles gratuïtament i sense anuncis: dóna el teu suport clicant un o més dels tres següents botons

Read previous post:
Aigua a les orelles

Cinquena videolliçó de 4cats de la Fundaciò Ramon Llull.

Close