El Barceló està molt bo

Third videolesson from 4cats by Fundaciò Ramon Llull.



Transcription

SARA: Tinc res a la cara?
PEP: Eh, no, no, no, no.
SARA: Ah…, el Miquel Barceló, és molt bo, no trobes?
PEP: Hm, pinta bé, sí.
SARA: No, no, la pintura no, ell és molt bo.
PEP: Ah, vols dir que ell està molt bo?
SARA: Sí, això.
PEP: I ara, però, però si és molt lleig.
SARA: A mi m’agrada. És autèntic. Té una mirada de trapella molt atractiva.
PEP: És un notes… fixa’t en els cabells, tots despentinats, com si fos un artista.
SARA: És que és un artista.
PEP: Aquesta foto és antiga. Segur que ara és un vell.
SARA: Molts homes guanyen amb el temps.
PEP: T’agraden els vells?
SARA: A mi m’agrada tot. Fins i tot tu.
PEP: Ah, sí? Doncs, doncs, doncs podríem quedar algun dia. Quedem avui? No, espera, avui no que demà tinc examen. Quedem demà, doncs… Anem primer al cine, oi?, i després ens enrotllem. A la sessió de les vuit o a la de les deu?
SARA: Però, què dius?
PEP: Eh? No, res, res. Doncs això que dèiem, si poguessis triar, com seria el teu home ideal?
SARA: Això de l’home ideal és estúpid.
PEP: Sí, ja ho sé, molt bé, d’acord, però vull dir per tu, l’home deu, com seria? Alt, així com jo?
SARA: Tu no ets gaire alt.
PEP: Ja ho sé, però estic ben proporcionat, vull dir la relació alçada pes, estic bé, no trobes?
SARA: Home, tens una mica de panxeta.
PEP: Què dius, jo no tinc panxeta, mira.
SARA: I això què és?
PEP: Això és normal… Ja ho veig, tu ets la típica tia que li agraden els catxes.
SARA: A mi m’agrada qui m’agrada.
CARLES: Tinc alguna cosa a la cara?
SARA: No, no res… Estàvem parlant de com és el meu home ideal. I la teva dona ideal, com seria?
CARLES: Per a mi, la dona ideal és l’Adriana Gil. M’encanten les morenes. Mireu, li vaig fer una foto l’any passat. És una reina!
SARA: I les pèl-roges?
CARLES: Mmm, les pèl-roges, no, és que a mi amb tant de roig, em recorden les meues notes. Mira, tens sort de ser pèl-roja, així mai te tiraré els trastos. Em torne un pesat quan algú m’agrada, buf! no em suporte ni jo mateix. Molt bo el colacao, eh tio.

EPÍLEG: Arts plàstiques

Miquel Barceló, autor de la impressionant volta del palau de les Nacions Unides de Ginebra, va néixer el 1957 a Felanitx, Mallorca, l’illa on Joan Miró va viure els últims anys de la seva vida. Barceló i Miró són dos exemples d’una terra que ha donat alguns dels artistes plàstics més admirats del segle XX. Tant a València com a Catalunya i a les Illes Balears hi ha diversos centres d’art contemporani on podem gaudir de les seves obres. A València ciutat trobem l’IVAM, que també compta amb una mostra permanent del gran escultor català Juli González. A Barcelona, la Fundació Miró, la Tàpies, el MACBA, el Museu Picasso o el MNAC, són espais de referència on es pot admirar la millor pintura catalana moderna i contemporània. Al Museu d’Art Modern de Ceret, a la Catalunya Nord, hi ha una de les millors mostres del sud d’Europa de pintura de la primera meitat del segle XX. I a prop de Ceret, a Figueres, es troba el Museu Dalí. Tornant a Mallorca, podem veure obra de Barceló o Jaume Plensa al Museu d’Art Contemporani d’Es Baluard; i a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma, a part de l’obra de l’artista, es conserva intacte el seu taller.

Translation

SARA: Do I have something on my face??
PEP: Eh, no, no, no, no.
SARA: Ah…, Michel Barceló, is really good, don’t you think so?
PEP: Hm, he paints well, yes.
SARA: No, no, not painting, he’s really good.
PEP: Ah, do you mean he is handsome?
SARA: Yes.
PEP: And now, but, but he is really ugly.
SARA: I like him. He is authentic. He has a really attractive look that suggests something.
PEP: He likes to draw attention … look at the hair, all disheveled, like if he were an artist.
SARA: He is an artis.
PEP: This is an old photo. Now he is an old man for sure.
SARA: Many men get better with the time.
PEP: Do you like old men?
SARA: I like everything. Even you.
PEP: Ah, really? Beh, beh, then we could go out one day. Today? No, wait, today I can’t, I have an exam tomorrow. We could go out tomorrow, then… We could go first to the cinema, oi? and then we could do something. At the 8 session or at the 10 one.
SARA: But, what are you saying??
PEP: Eh? No, nothing, nothing. Beh what we were saying, if you could choose, how would it be your ideal man?
SARA: This thing of the ideal man is stupid.
PEP: Yes, i know, good, agreed, but i mean for you, the god man, how would it be? Tall, like me?
SARA: You are not really tall.
PEP: I know, but I’m well shaped, I mean the relationship height weight, I’m good, don’t you think?
SARA: You have a little belly.
PEP: What are you saying, I don’t have it, look.
SARA: And what is this?
PEP: This is normal… I understand, you are the typical girl that likes hefty guys.
SARA: I like what I like.
CARLES: Do I have something on my face?
SARA: No, no nothing… We were talking about my ideal man. And your ideal woman, how would she be?
CARLES: For me, the ideal woman is Adriana Gil. I love brunettes. Look, I shot a foto of her last year. She’s a queen!
SARA: And the ones with red hair?
CARLES: Mmm, red hair, no , with that much red, they remember me about my grades. Look, you are lucky to be red haired, because I will never flirt with you. I get annoying when i like someone, buf! Not even I can bear myself. Really good the colacao, eh.

EPILOGUE: Plastic arts

Michel Barceló, author of the impressive vault of the United Nations building in Geneva, was born in 1957 in Felanitx, Mallorca, the island where Joan Miró lived the last years of his life. Barceló and Miró are two examples of a land that has given some of the most admired plastic artists of the twentieth century. In Valencia as in Catalonia and the Balearic Islands there are several centers of contemporary art where we can enjoy their works. In the city of Valencia there is the IVAM, which also has a permanent exhibition of the great Catalan sculptor Julio Gonzalez. In Barcelona, ​​the Miró Foundation, the Tàpies, MACBA, the Picasso Museum or the MNAC, are reference spaces where you can enjoy the best of modern and contemporary Catalan painting. In the Museum of Modern Art in Ceret, in Northern Catalonia, there are some of the best exhibitions of painting in the south of Europe in the first half of the twentieth century. And near Ceret, in Figueras, there is the Dali Museum. Returning to Mallorca, we can see the works of Barceló or of the artist Jaume Plensa in the Museum of Contemporary Art in Es Baluard, and the Pilar and Joan Miró Foundation in Palma, part of the artist’s works, it has preserved its laboratory.

Context

A l’hora de descriure físicament algú acostumem a evitar adjectius que es relacionen amb un aspecte poc agraciat. Per exemple, la Sara li diu a en Pep:

Tu no ets gaire alt

Però també podria dir:

Tu ets baixet

Més endavant també la Sara diu:

Home, tens una mica de panxeta

Aquí l’estratègia és fer servir un diminutiu acompanyat, a més a més, d’un adverbi quantitatiu.

Grammatics

Els verbs ser i estar són bàsics en qualsevol llengua i sovint presenten irregularitats respecte a la norma en els seus paradigmes.

Aquí trobem alguns usos del verb ser:

el Miquel Barceló és molt bo
però si és molt lleig
és autèntic
aquesta foto és molt antiga
és un artista
tu no ets gaire alt
com seria el teu home ideal?
com si fos un artista

I alguns del verb estar:

està molt bo
estic proporcionat
estic bé

Si us hi fixeu ser, aquí que parlem de qualitats de persones, es refereix a l’essència de les coses i estar a una forma temporal de les coses. Quan algú és artista, vol dir que s’hi dedica, que treballa d’això i que en definitiva es defineix com a persona per fer aquesta feina. A més, quan a algú li diem no ets gaire alt el que fem és contraposar-ho al seu contrari: baix.

Per als casos d’estar, es tracta de moments transitoris, estats que passen:

En Pep avui està content

Aquests són alguns dels usos d’aquests verbs, n’hi ha d’altres que aquí no tocarem.

Lexicon

estar catxes: estar fort i tenir muscles (barbarisme)
ser un notes: persona que li agrada cridar l’atenció (col·loquial)

tirar els trastos: lligar amb algú, fer els possibles per agradar a algú (col·loquial)

trapella: persona amb gràcia intenta enganyar els altres

Leave a Reply

Support us!

Cursdecatala.com is managed by only one person, and all the contents are accessible for free and withouth ads: support us by clicking one or more of the three following buttons

Read previous post:
El cactus

Second videolesson from 4cats by Fundaciò Ramon Llull.

Close