Ja hi som tots

Primera videolección de 4cats de la Fundaciò Ramon Llull.



Transcripción

PEP: Bé, Carles, si no et sap greu, et voldria fer unes quantes preguntes…
BEL: Ai! Perdonau que arribi tard. Hola.
CARLES: Hola, sóc Carles. I com et diuen a tu?
BEL: Ah, sí, no t’ho he dit. Som na Bel. [es fan dos petons] Ets de Valènci[a], no?
CARLES: Sí, i tu… d’Eivissa?
BEL: De Manacor, Mallorca.
PEP: Bel, tinc pressa i li hauríem de fer el qüestionari.
BEL: Un qüestionari? Hala! com te passes…
PEP: Si hem d’escollir un nou company de pis, millor fer-ho bé.
CARLES: I tant, i tant, endavant. La feina ben feta no té fronteres.
PEP: El que jo dic sempre. Però hi ha gent que prefereix fer les coses de qualsevol manera…
CARLES: …i aleshores passa el que passa.
PEP: Exacte, exacte. Bé, Carles, em podries dir els teus cognoms sisplau?
CARLES: Sí, em dic Carles Camps Rodríguez.
PEP: Aha… Lloc i data de naixement?
CARLES: Nascut a Paterna, comarca de l’Horta, el 10 de maig del mil nou-cents vuitanta-nou.
PEP: Taure, oi?
CARLES: Sí, la gent diu que som una miqueta avorrits, perquè ens agrada ser prudents, però sobretot som treballadors i molt responsables.
BEL: Ui que bé…
PEP: Sí, ella prefereix els ganduls i irresponsables. Què estudies?
CARLES: Ciències de la Comunicació… vull dirigir un diari.
PEP: Dirigir un diari?
CARLES: Sí, el de la meua família.
PEP: De la teva família!? Ah, està bé, això, està bé… Em pots dir el teu mòbil i l’adreça de correu electrònic?
CARLES: Sí, el meu mòbil és el 685305512. I la meua adreça de correu electrònic estribord@gmail.com
PEP: Estribord?
CARLES: Sí, és que m’agrada molt la navegació. El meu papà té un xicotet iot, de 20 metres d’eslora.
PEP: Ah, està bé, està bé.
BEL: No suport arribar a una cala i que estigui plena de barques.
CARLES: El problema de la navegació és que s’ha popularitzat. Si fins i tot el meu jardiner té un iot.
PEP: Ets classista?
CARLES: És un problema?
PEP: Tot el contrari. Bé, jo no tinc més preguntes. Per mi cap problema. L’habitació és teva.
BEL: Potser a mi no me sembla bé que se quedi.
PEP: Un punt més a favor seu…
BEL: No me sembla bé.
PEP: Està bé, fem-ho a sorts. Si surt cara, es queda. Si surt creu, busquem una altra persona. […] Cara. Es queda. Benvingut a bord. Bé, jo me’n vaig que tinc classe. Fins després.
CARLES: Fins després. […] Este tio és un cretí!
BEL: Sí, però és fàcil d’enganar.
CARLES: Això sí. Gràcies per aconsellar-me.
PEP: Perdó, m’havia deixat… Però…
BEL: Jo ja havia dit, que no me pareixia bé que se quedàs. Llàstima que hagi sortit cara i no creu. Va, anam a fer unes birres.
CARLES: D’acord, però pagues tu, eh? que jo estic pelat.

EPÍLEG: La llengua catalana

El català, amb uns 10 milions de parlants, és la dotzena llengua més parlada a la Unió Europea. Es parla en quatre estats diferents: A Andorra és l’única llengua oficial. A l’estat espanyol, és la llengua pròpia de Catalunya, el País Valencià –on també se l’anomena valencià-, les Illes Balears, la Franja de Ponent, a l’Aragó, i la zona del Carxe, a Múrcia. A França el territori de parla catalana es concentra a la Catalunya Nord. Finalment, el català també és la llengua de la ciutat de l’Alguer, a la costa occidental de Sardenya, a Itàlia. La principal expansió del català es produeix durant el regnat del rei Jaume I, al segle XIII, quan aquest conquereix el Regne de València i Mallorca. Durant els segles següents, la Corona d’Aragó annexiona les illes de Sardenya i Sicília i el sud d’Itàlia. I concretament, el segle XIV repobla l’Alguer amb colons catalans; és per aquest motiu que avui encara s’hi parla català. En comparació amb altres llengües, la variació dialectal del català no és gaire significativa. Tot i així, es defineixen dos grans blocs dialectals: l’oriental i l’occidental. Dins del bloc de l’occidental trobem el català que es parla al País valencià, a Andorra, al Carxe murcià, a la Franja d’Aragó i a la meitat oest de Catalunya. Mentre que el català oriental inclou els dialectes de la meitat est del Principat, les Illes Balears, la Catalunya Nord i l’alguerès.

Traducción

PEP: Pues, Carles, si no te molesta, te querría hacer unas cuantas preguntas…
BEL: ¡Ai! Perdondad que llegue tarde. Hola.
CARLES: Hola, soy Carles. ¿Y como te llaman a tí?
BEL: Ah, sí, no te lo he dicho. Soy la Bel. [se dan dos besos] Eres de Valencia, no?
CARLES: Sí, y tú… ¿de Ibiza?
BEL: De Manacor, Mallorca.
PEP: Bel, tengo prisa y tendríamos que hacerle el cuestionario.
BEL: ¿Un cuestionario? Hala! como te pasas…
PEP: Si tenemos que escoger un nuevo compañero de piso, mejor hacerlo bien.
CARLES: Y tanto, y tanto, adelante. El trabajo bien hecho no tiene fronteras.
PEP: Lo que yo digo siempre. Pero hay gente que prefiere hacer las cosas de cualquier manera…
CARLES: …y entonces pasa lo que pasa.
PEP: Exacto, exacto. Bien, Carles, ¿me podrías decir tu apellido por favor?
CARLES: Sí, me llamo Carles Camps Rodríguez.
PEP: Aha… ¿Lugar y fecha de nacimiento?
CARLES: Nacido a Paterna, comarca de la Horta, el 10 de mayo del 1989.
PEP: Tauro, ¿oi?
CARLES: Sí, la gente dice que somos un poco aburridos, porque nos gusta ser prudentes, pero sobretodo somos trabajadores y muy responsables.
BEL: Ui que bien…
PEP: Sí, ella prefiere los ganduls e irresponsables. ¿Què estudias?
CARLES: Ciencias de la Comunicación… quiero dirigir un diario.
PEP: ¿Dirigir un diario?
CARLES: Sí, el de mi familia.
PEP: ¿De tu familia!? Ah, está bien, esto, está bien… ¿Me puedes decir tu móvil y la dirección de correo electrónico?
CARLES: Sí, mi móvil es el 685305512. Y mi dirección de correo electrónico estribord@gmail.com
PEP: Estribord?
CARLES: Sí, es que me gusta mucho la navegación. Mi papá tiene un yate pequeñito, de 20 metros de eslora.
PEP: Ah, está bien, está bien.
BEL: No aguanto llegar a una cala y que esté llena de barcas.
CARLES: El problema de la navegación es que se ha popularizado. Si hasta mi jardinero tiene yate.
PEP: ¿Eres classista?
CARLES: ¿Es un problema?
PEP: Todo el contrario. Bé, yo no tengo más preguntas. Para mí ningún problema. La habitación es tuya.
BEL: Quizás a mé no me parece bien que se quede.
PEP: Un punto más a favor suyo…
BEL: No me parece bien.
PEP: Está bien, hagamoslo a suerte. Si sale cara, se queda. Si sale cruz, buscamos a otra persona. […] Cara. Se queda. Bienvenido a bordo. Bien, yo me voy que tengo clase. Hasta luego.
CARLES: Hasta luego. […] ¡Este tío es un cretino!
BEL: Sí, pero es fàcil de engañar.
CARLES: Esto sí. Gracias por aconsejarme.
PEP: Perdón, me había dejado… Pero…
BEL: Yo ya había dicho, que no me parecía bien que se quedara. Lástima que haya salido cara y no cruz, Va, vamos a tomar unas cervezas.
CARLES: De acuerdo, pero pagas tú, ¿eh? que yo no tengo un duro.


EPÍLOGO: La lengua catalana

El catalán, con unos 10 miliones de hablantes, es la duodécima lengua más hablada en la Unión Europea. Se habla en cuatro estados diferentes: En Andorra es la única lengua oficial.
En el estado español, es la lengua propia de Cataluña, el País Valenciano, donde también llama valenciano, las Islas Baleares, la Franja de Ponen, en Aragón, y la zona del Carche, en Murcia. En Francia el territorio de habla catalan se concentra en Cataluña del Norte. Finalmente, el catalán también es la lengua de la ciudad de Alguero, en la costa occidental de Cerdeña, en Italia. La principal expansión del catalán se produce durante el reino del rey Jaume I, en el siglo XIII, cuando este conquista el Reino de Valencia y Mallorca. Durante los siglos siguientes, la Corona de Aragón anexiona las islas de Cerdeña y Sicilia y el sur de Italia. Y concretamente, en el siglo XIV repuebla Alguer con colonos catalanes; es por este motivo que hoy todavía se habla catalán allí. En comparación con otras lenguas, la varación dialectal del catalán no es muy significativa. De todos modos, se definen dos grandes bloques dialectales: el oriental y el occidental. Dentro del bloque occidental encontramos el catalán que se habla en el País valenciano, en Andorra, en el Carche murciano, en la Franja de Aragón y en la mitad oeste de Cataluña. Mientras que el catalán oriental incluye los dialectos de la mitad este del Principado, las Islas Baleares, la Cataluña del Norte y el algueres.

Contexto

En una situació comunicativa utilitzem partícules per verificar que l’altra persona ens escolta i ens entén. Aquí n’apareix una pròpia de la zona central:

Taure, oi?

i unes altres més neutres com:

Ets de València, no?

D’acord, però pagues tu, eh?

Una altra manera d’estar segurs que hem entès el que ens deien és repetir la part més important del que ha dit l’altre, d’aquesta manera, a més, emfasitzem la part que més ens ha interessat, sorprès, etc.:

CARLES: Ciències de la Comunicació… vull dirigir un diari.

PEP: Dirigir un diari?

Gramática

Fixeu-vos en aquest capítol en les diferents formes de pronoms.

En els casos:

si no et sap greu
t’ho he dit e

es tracta del mateix pronom però amb dues formes diferents, l’àtona i la plena. També formen part d’aquest grup de pronoms personals:

em podries
ens agrada
m’havia deixat

També en tenim per expressar un objecte directe: fem-ho; o un objecte indirecte: li hauríem.

Léxico

birra: cervesa (col·loquial)
enganar: enganyar. Forma pròpia de les Illes Balears
fer-ho a sorts: jugar-se alguna cosa a l’atzar

tio, -a: noi, -a (col·loquial)

xicotet: diminutiu de xic, és a dir, petit. Forma pròpia del País Valencià

2 Responses to Ja hi som tots

  1. Jean ferrari dice:

    Aquesta pagina web em va caure en hora bona .Soc brasilér i m’gradaria molt apendre a parlar el català, ara finalment veig que hi tinc l’oportunitat.

Deja un comentario

¡Ayúdanos!

Cursdecatala.com está gestionada por una persona sola, y todos los contenidos son accesibles gratuitamente y sin anuncios: da tu soporte cliqueando uno o más de los tres siguientes botones

Leer entrada anterior
Los adverbios en catalán

Els adverbis (los adverbios) son palabras invariables que amplían o precisan el significado de un verbo, un adjetivo u otro...

Cerrar