El Barceló està molt bo

Tercera videolección de 4cats de la Fundaciò Ramon Llull.



Transcripción

SARA: Tinc res a la cara?
PEP: Eh, no, no, no, no.
SARA: Ah…, el Miquel Barceló, és molt bo, no trobes?
PEP: Hm, pinta bé, sí.
SARA: No, no, la pintura no, ell és molt bo.
PEP: Ah, vols dir que ell està molt bo?
SARA: Sí, això.
PEP: I ara, però, però si és molt lleig.
SARA: A mi m’agrada. És autèntic. Té una mirada de trapella molt atractiva.
PEP: És un notes… fixa’t en els cabells, tots despentinats, com si fos un artista.
SARA: És que és un artista.
PEP: Aquesta foto és antiga. Segur que ara és un vell.
SARA: Molts homes guanyen amb el temps.
PEP: T’agraden els vells?
SARA: A mi m’agrada tot. Fins i tot tu.
PEP: Ah, sí? Doncs, doncs, doncs podríem quedar algun dia. Quedem avui? No, espera, avui no que demà tinc examen. Quedem demà, doncs… Anem primer al cine, oi?, i després ens enrotllem. A la sessió de les vuit o a la de les deu?
SARA: Però, què dius?
PEP: Eh? No, res, res. Doncs això que dèiem, si poguessis triar, com seria el teu home ideal?
SARA: Això de l’home ideal és estúpid.
PEP: Sí, ja ho sé, molt bé, d’acord, però vull dir per tu, l’home deu, com seria? Alt, així com jo?
SARA: Tu no ets gaire alt.
PEP: Ja ho sé, però estic ben proporcionat, vull dir la relació alçada pes, estic bé, no trobes?
SARA: Home, tens una mica de panxeta.
PEP: Què dius, jo no tinc panxeta, mira.
SARA: I això què és?
PEP: Això és normal… Ja ho veig, tu ets la típica tia que li agraden els catxes.
SARA: A mi m’agrada qui m’agrada.
CARLES: Tinc alguna cosa a la cara?
SARA: No, no res… Estàvem parlant de com és el meu home ideal. I la teva dona ideal, com seria?
CARLES: Per a mi, la dona ideal és l’Adriana Gil. M’encanten les morenes. Mireu, li vaig fer una foto l’any passat. És una reina!
SARA: I les pèl-roges?
CARLES: Mmm, les pèl-roges, no, és que a mi amb tant de roig, em recorden les meues notes. Mira, tens sort de ser pèl-roja, així mai te tiraré els trastos. Em torne un pesat quan algú m’agrada, buf! no em suporte ni jo mateix. Molt bo el colacao, eh tio.

EPÍLEG: Arts plàstiques

Miquel Barceló, autor de la impressionant volta del palau de les Nacions Unides de Ginebra, va néixer el 1957 a Felanitx, Mallorca, l’illa on Joan Miró va viure els últims anys de la seva vida. Barceló i Miró són dos exemples d’una terra que ha donat alguns dels artistes plàstics més admirats del segle XX. Tant a València com a Catalunya i a les Illes Balears hi ha diversos centres d’art contemporani on podem gaudir de les seves obres. A València ciutat trobem l’IVAM, que també compta amb una mostra permanent del gran escultor català Juli González. A Barcelona, la Fundació Miró, la Tàpies, el MACBA, el Museu Picasso o el MNAC, són espais de referència on es pot admirar la millor pintura catalana moderna i contemporània. Al Museu d’Art Modern de Ceret, a la Catalunya Nord, hi ha una de les millors mostres del sud d’Europa de pintura de la primera meitat del segle XX. I a prop de Ceret, a Figueres, es troba el Museu Dalí. Tornant a Mallorca, podem veure obra de Barceló o Jaume Plensa al Museu d’Art Contemporani d’Es Baluard; i a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma, a part de l’obra de l’artista, es conserva intacte el seu taller.

Traducción

SARA: ¿Tengo algo en la cara?
PEP: Eh, no, no, no, no.
SARA: Ah…, el Miquel Barceló, es muy bueno, no piensas?
PEP: Hm, pinta bien, sí.
SARA: No, no, la pintura no, él es muy bueno.
PEP: Ah, ¿quieres decir que él está muy bueno?
SARA: Sí, eso.
PEP: Y ahora, pero, pero si es muy feo.
SARA: A mí me gusta. Es autèntico. Tiene una mirada de traviesa muy atractiva.
PEP: Es un notas… fijate en el pelo, todo despeinado, como si fuese un artista.
SARA: Es que es un artista.
PEP: Esta foto es antigua. Seguro que ahora es un viejo.
SARA: Muchos hombres ganan con el tiempo.
PEP: ¿Te gustan los viejos?
SARA: A mí me gusta todo. Incluso tú.
PEP: Ah, ¿sí? Pues, pues, pues podríamos quedar algún día. ¿Quedamos hoy? No, espera, hoy no que mañana tengo examen. Quedamos mañana, pues… Vamos primero al cine, ¿oi?, y después nos enrollamos. ¿A las sesión de las ocho o a la de las diez?
SARA: Pero, ¿què dices?
PEP: Eh? No, nada, nada. Pues esto que decíamos, si pudieses elegir, ¿como sería tu hombre ideal?
SARA: Esto del hombre ideal es estúpido.
PEP: Sí, ya lo sé, muy bien, de acuerdo, pero quiero decir para tí, el hombre dios, ¿como sería? Alto, ¿así como yo?
SARA: Tú no eres muy alto.
PEP: Ya lo sé, pero estoy bien proporcionado, quiero decir la relación altura peso, estoy bien, ¿no piensas?
SARA: Hombre, tienes un poco de panceta.
PEP: Què dices, yo no tengo panceta, mira.
SARA: ¿Y eso que es?
PEP: Eso es normal… Ya lo veo, tú eres la típica tía que le gustan los cachas.
SARA: A mí me gusta quien me gusta.
CARLES: ¿Tengo alguna cosa en la cara?
SARA: No, no nada… Estabamos hablando de como es mi hombre ideal. Y tu mujer ideal, ¿como sería?
CARLES: Para mí, la mujer idea es la Adriana Gil. Me encantan las morenas. Mirad, le hice una foto el año pasado. ¡Es una reina!
SARA: ¿Y las pelirojas?
CARLES: Mmm, las pelirojas, no, es que a mí con tanto rojo, me recuerdan mis notas. Mira, tienes suerte de ser peliroja, así nunca te tiraré los trastos. Me vuelvo un pesado cuando alguien me gusta, buf! no me aguanto ni yo mismo. Muy bueno el colacao, eh tío.

EPÍLOGO: Artes plàsticos

Miquel Barceló, autor de la impresionante volta del palau de las Naciones Unidas de Ginebra, nacío en el 1957 a Felanitx, Mallorca, la isla donde Joan Miró vivió los últimos años de su vida. Barceló y Miró son dos ejemplos de una tierra que ha dado algunos de los artistas plásticos más admirados del siglo XX. Tanto a Valencia como en Cataluña y a las Islas Baleares hay diversos centros de arte contemporanea donde podemos disfrutar de sus obras. A Valencia ciudad encontramos el IVAM, que también cuenta con una muestra permanente del gran escultor catalán Julio González. En Barcelona, la Fundación Miró, la Tàpies, el MACBA, el Museo Picasso o el MNAC, son espacios de referencia donde se puede admirar la mejor pintura catalana moderna y contemporánea. En el Museo de Arte Moderno de Ceret, en la Cataluña Norte, hay una de las mejores muestras del sur de Europa de pintura de la primera mitad del siglo XX. Y cerca de Ceret, en Figueras, se encuentra el Museo Dalí. Volviendo a Mallorca, podemos ver obra de Barceló o Jaume Plensa en el Museo de Arte Contemporáneo de Es Baluard, y en la Fundación Pilar y Joan Miró de Palma, a parte de la obra del artista, se conserva intacto su taller.

Contexto

A l’hora de descriure físicament algú acostumem a evitar adjectius que es relacionen amb un aspecte poc agraciat. Per exemple, la Sara li diu a en Pep:

Tu no ets gaire alt

Però també podria dir:

Tu ets baixet

Més endavant també la Sara diu:

Home, tens una mica de panxeta

Aquí l’estratègia és fer servir un diminutiu acompanyat, a més a més, d’un adverbi quantitatiu.

Gramática

Els verbs ser i estar són bàsics en qualsevol llengua i sovint presenten irregularitats respecte a la norma en els seus paradigmes.

Aquí trobem alguns usos del verb ser:

el Miquel Barceló és molt bo
però si és molt lleig
és autèntic
aquesta foto és molt antiga
és un artista
tu no ets gaire alt
com seria el teu home ideal?
com si fos un artista

I alguns del verb estar:

està molt bo
estic proporcionat
estic bé

Si us hi fixeu ser, aquí que parlem de qualitats de persones, es refereix a l’essència de les coses i estar a una forma temporal de les coses. Quan algú és artista, vol dir que s’hi dedica, que treballa d’això i que en definitiva es defineix com a persona per fer aquesta feina. A més, quan a algú li diem no ets gaire alt el que fem és contraposar-ho al seu contrari: baix.

Per als casos d’estar, es tracta de moments transitoris, estats que passen:

En Pep avui està content

Aquests són alguns dels usos d’aquests verbs, n’hi ha d’altres que aquí no tocarem.

Léxico

estar catxes: estar fort i tenir muscles (barbarisme)
ser un notes: persona que li agrada cridar l’atenció (col·loquial)

tirar els trastos: lligar amb algú, fer els possibles per agradar a algú (col·loquial)

trapella: persona amb gràcia intenta enganyar els altres

Deja un comentario

¡Ayúdanos!

Cursdecatala.com está gestionada por una persona sola, y todos los contenidos son accesibles gratuitamente y sin anuncios: da tu soporte cliqueando uno o más de los tres siguientes botones

Leer entrada anterior
El cactus

Segunda videolección de 4cats de la Fundaciò Ramon Llull.

Cerrar