La trucada

Cuarta videolección de 4cats de la Fundaciò Ramon Llull.



Transcripción

BEL: Sí, sí, ja ho sé, mu mare. Sí, ja li telefon. Besades. És que avui és Santa Caterina.
LLUM: Hmm, i?
BEL: Idò, que és es sant de sa meva cosina. Si no m’hagués telefonat mu mare, segur que no me’n record. Tenc un cap… […] Cati. Molt d’anys. Sí… Què? No! Amb quin Guillem? Amb en Guillem de sa teulera? Què dius?… Sí, sí, sí… ja mos deim coses… Adéu. Que fort, sa meva cosina Cati surt amb en Guillem de sa teulera.
LLUM: Ah, doncs felicitats.
BEL: No sé què dir-te, en Guillem de sa teulera està forrat.
LLUM: I on és el problema?
BEL: Que ningú sap com se va fer ric. Un dia era pobre i l’endemà es doblers li sortien per ses orelles. Telefonaré a sa tia Antònia, a veure què diu.
LLUM: És la mare de la Cati?
BEL: No, és sa germana de mon pare, na Cati és sa filla de sa germana de mu mare. Me pareix que tenc una foto…
BEL: Mira, aquest és mon pare, mu mare, na Cati i sa tia Antònia.
LLUM: Hm, que interessant.
BEL: Tia Antònia, som jo, na Bel, ja xerram més tard. Besades… Tenia es contestador…
LLUM: I està bo aquest Guillem de sa teulera?
BEL: Mmm, no està malament… Es qui està bo és es seu cunyat, s’homo amb qui se va casar na Marga, sa germana petita de na Cati. És clavadet a en Brad Pitt… Telefonaré a mu mare, segur que ella sap coses.
LLUM: A la teva mare? Aquestes coses no són per parlar-les amb una mare.
BEL: Ah, no? I per què no?
LLUM: Perquè no, són coses íntimes de la teva cosina. Segur que a ella no li agrada que ho vagis explicant a tothom.
BEL: Perdona, mu mare no és tothom. Mu mare és mu mare. Jo li explic tot. Tu no li expliques tot a ta mare?
LLUM: No.
BEL: Idò, jo sí… […] A jo m’agrada xerrar amb ella. Mos tenim molta confiança. […] Si no xerr amb ella un parell de vegades en es dia… no ho sé… és un dia incomplet. Tu quantes de vegades en es dia xerres amb ta mare?
LLUM: Al dia? Cap. Ens truquem de tant en tant.
BEL: Cada quan?
LLUM: Cada dues o tres setmanes, cada mes… no ho sé, el dia de Nadal…
BEL: Va, telefona-li.
LLUM: Per què?
BEL: Segur que t’anirà bé. Perquè entre una mare i una filla hi ha una connexió especial. Sempre va bé xerrar amb una mare.
BEL: Va, telefona-li… Va!
LLUM: Mamà, sóc jo. No, per res et trucava. Sí, estic bé. Tu també, no? Doncs perfecte. Mmmm un petó. Adéu, adéu. […] Tenies raó. Ara em sento molt millor. Necessitava parlar amb la meva mare. Gràcies.

EPÍLEG: Famíles

A les nostres terres la gent se casa o se’n va a viure en parella a una edat molt tardana. Les estadístiques diuen que els homes s’emparellen als 32 anys, de mitjana, i les dones als 29. També indiquen que el primer fill es té als 30 anys. És a dir, que un cop emparellada, la gent va per feina. Avui dia, tres de cada deu nens o nenes neixen en famílies de parelles no casades o monoparentals, mentre que fa 20 anys això només passava en una de cada deu parelles. Una altra dada que defineix l’evolució sentimental del país: les parelles se separen o divorcien un 50% més que fa 10 anys. I de totes les parelles i matrimonis que se fan i desfan a Catalunya, aproximadament un 0,15% són parelles homosexuals. I aquí cal destacar que, des del 2005, es poden casar pel civil. Finalment, només esmentar que, de mitjana, avui a cada casa hi viuen dues coma set persones, la qual cosa sona un poc rara, però si ho diuen les estadístiques oficials, no hi ha motius per pensar que no és així.

Traducción

BEL: Sí, sí, ya lo sé, madre mía. Sí, ya le telefono. Besos. Es que hoy es Santa Caterina.
LLUM: Hmm, ¿y?
BEL: Pues, que es el santo de mi prima. Si no me hubiese llamado mi madre, seguro no me recuerdo. Tengo una cabeza… […] Cati. Felicidades. Sí… ¿Qué? ¡No! ¿Con cual Guillem? ¿Con el Guillem de Sa Teulera? ¿Qué dices?… Sí, sí, sí… ya me decían cosas… Adios. Que fuerte, mi prima Cati sale con el Guillem de Sa Teulera.
LLUM: Ah, pues, felicidades.
BEL: No sé que decirte, el Guillem de Sa Teulera está forrado.
LLUM: ¿Y donde es el problema?
BEL: Que nadie sabe como se volvió rico. Un día era pobre y el día siguiente el dinero le salía por las orejas. Llamaré a tía Antònia, a ver que dice
LLUM: ¿Es la madre de la Cati?
BEL: No, es la hermana de mi padre, la Cati es la hija de la hermana de mi madre. Me parece que tengo una foto…
BEL: Mira, este es mi padre, mi madre, la Cati y la tía Antònia.
LLUM: Hm, que interesante.
BEL: Tía Antònia, soy yo, la Bel, ya charlamos más tarde. Besos… Tenía el contestador…
LLUM: ¿Y está bueno este Guillem de Sa Teulera?
BEL: Mmm, no está mal… El que está bueno es su cuñado, el hombre que se casó con la Marga, la hermana pequeña de la Cati. Es clavadito al Brad Pitt… Llamaré a mi madre, seguro que ella sabe cosas.
LLUM: ¿A tu madre? Estas cosas no son por hablarlas con una madre.
BEL: Ah, ¿no? ¿Y por qué no?
LLUM: Porque no, son cosas íntimas de tu prima. Seguro que a ella no le gusta que lo vayas explicando a todos.
BEL: Perdona, mi madre no es todos. Mi madre es mi madre. Yo le explico todo. ¿Tú no le explicas todo a tu madre?
LLUM: No.
BEL: Pues, yo sí… […] A mí me gusta charlar con ella. Nos tenemos mucha confianza. […] Si no charlo con ella un par de veces en el día… no lo sé… es un día incompleto. ¿Tú cuantas veces en el día charlas con tu madre?
LLUM: ¿Al día? Ninguna. Nos llamamos de vez en cuando.
BEL: ¿Cada cuanto?
LLUM: Cada dos o tres semanas, cada mes… no lo sé, el día de Navidad…
BEL: Va, llamala.
LLUM: ¿Por qué?
BEL: Seguro que te irá bien. Porque entre una madre y una hija hay una conexión especial. Siempre va bien hablar con una madre.
BEL: Va, llamale… ¡Va!
LLUM: Mamà, soy yo. No, por nada te llamaba. Sí, estoy bien. Tú también, ¿no? Pues perfecto. Mmmm un beso. Adios, Adios. […] Tenías razón. Ahora me siento mucho mejor. Necesitaba hablar con mi madre. Gracias.

EPÍLOGO: Familias

En nuestras tierras la gente se casa o se va a vivir en pareja a una edad muy tardía. Las estadísticas dicen que los hombres se emparejan a los 32 años, de media, y las mujeres a los 29. También indican que el primer hijo se tiene a los 30 años. Es decir, que una vez emparejado, la gente deja de tonterías. Hoy en día, tres de cada diez niños o niñas nacen en familias de parejas no casadas o monoparentales, mientras que hace 20 años esto solo pasaba en una de diez parejas. Otro dato que define la evolución sentimentale del país: las parejas se separan o divorcian un 50% más que hace 10 años. Y de todas las parejas y matrimonios que se hacen y deshacen en Cataluña, aproximadamente un 0,15% son parejas homosexuales. Y aquí hace falta destacar que, desde el 2005, se pueden casar por el civil. Finalmente, solo mencionar que, de media, hoy en cada casa viven dos coma siete personas, la cual cosa suena un poco rara, pero si lo dicen las estadísticas oficiales, no hay motivos para pensar que no es así.

Contexto

Hi ha dos aspectes d’aquest capítol que voldríem remarcar. Un és que, encara que als territoris de parla catalana la majoria de la població no es considera creient, hi ha gent que celebra per tradició el sant del seu nom. Acostuma a passar que la gent gran felicita més el sant i la gent jove més l’aniversari. A vegades amb una petita trucada o amb un missatge al mòbil n’hi ha prou. Sempre dependrà del nivell de relació amb l’altra persona. L’altre aspecte són les relacions familiars, sempre diverses, però sempre tenint present el lligam entre pares i fills, força fort. En aquest sentit, l’actitud de la Llum la podríem definir com a força seca

Gramática

Els adjectius possessius serveixen per saber de qui és cada cosa i tenen diferents formes tot i que les del català estàndard són aquestes que trobaràs en el capítol:

A la teva mare?
Necessitava parlar amb la meva mare.

Altres que no hi surten són la seva cosina, per exemple. Ara bé, sí que hi surten alguns exemples de com fan servir els possessius a les Illes Balears:

sa meva cosina
es seu cunyat

Canvien la per sa i el per es perquè aquestes són les formes de l’article salat, propi de les Illes. Amb els noms de parentiu, els possessius també poden adoptar formes febles: mon pare, ma mare, ton pare i ta mare.

Léxico

doblers: diners, propi de parlars balears
estar forrat: tenir molts de diners
sortir amb algú: tenir una relació amorosa amb algú
xerrar: parlar, propi de parlars balears. A la resta del territori és més d’ús col·loquial

Deja un comentario

¡Ayúdanos!

Cursdecatala.com está gestionada por una persona sola, y todos los contenidos son accesibles gratuitamente y sin anuncios: da tu soporte cliqueando uno o más de los tres siguientes botones

Leer entrada anterior
El Barceló està molt bo

Tercera videolección de 4cats de la Fundaciò Ramon Llull.

Cerrar