Ja hi som tots

Prima videolezione di 4cats della Fundaciò Ramon Llull.



Trascrizione

PEP: Bé, Carles, si no et sap greu, et voldria fer unes quantes preguntes…
BEL: Ai! Perdonau que arribi tard. Hola.
CARLES: Hola, sóc Carles. I com et diuen a tu?
BEL: Ah, sí, no t’ho he dit. Som na Bel. [es fan dos petons] Ets de Valènci[a], no?
CARLES: Sí, i tu… d’Eivissa?
BEL: De Manacor, Mallorca.
PEP: Bel, tinc pressa i li hauríem de fer el qüestionari.
BEL: Un qüestionari? Hala! com te passes…
PEP: Si hem d’escollir un nou company de pis, millor fer-ho bé.
CARLES: I tant, i tant, endavant. La feina ben feta no té fronteres.
PEP: El que jo dic sempre. Però hi ha gent que prefereix fer les coses de qualsevol manera…
CARLES: …i aleshores passa el que passa.
PEP: Exacte, exacte. Bé, Carles, em podries dir els teus cognoms sisplau?
CARLES: Sí, em dic Carles Camps Rodríguez.
PEP: Aha… Lloc i data de naixement?
CARLES: Nascut a Paterna, comarca de l’Horta, el 10 de maig del mil nou-cents vuitanta-nou.
PEP: Taure, oi?
CARLES: Sí, la gent diu que som una miqueta avorrits, perquè ens agrada ser prudents, però sobretot som treballadors i molt responsables.
BEL: Ui que bé…
PEP: Sí, ella prefereix els ganduls i irresponsables. Què estudies?
CARLES: Ciències de la Comunicació… vull dirigir un diari.
PEP: Dirigir un diari?
CARLES: Sí, el de la meua família.
PEP: De la teva família!? Ah, està bé, això, està bé… Em pots dir el teu mòbil i l’adreça de correu electrònic?
CARLES: Sí, el meu mòbil és el 685305512. I la meua adreça de correu electrònic estribord@gmail.com
PEP: Estribord?
CARLES: Sí, és que m’agrada molt la navegació. El meu papà té un xicotet iot, de 20 metres d’eslora.
PEP: Ah, està bé, està bé.
BEL: No suport arribar a una cala i que estigui plena de barques.
CARLES: El problema de la navegació és que s’ha popularitzat. Si fins i tot el meu jardiner té un iot.
PEP: Ets classista?
CARLES: És un problema?
PEP: Tot el contrari. Bé, jo no tinc més preguntes. Per mi cap problema. L’habitació és teva.
BEL: Potser a mi no me sembla bé que se quedi.
PEP: Un punt més a favor seu…
BEL: No me sembla bé.
PEP: Està bé, fem-ho a sorts. Si surt cara, es queda. Si surt creu, busquem una altra persona. […] Cara. Es queda. Benvingut a bord. Bé, jo me’n vaig que tinc classe. Fins després.
CARLES: Fins després. […] Este tio és un cretí!
BEL: Sí, però és fàcil d’enganar.
CARLES: Això sí. Gràcies per aconsellar-me.
PEP: Perdó, m’havia deixat… Però…
BEL: Jo ja havia dit, que no me pareixia bé que se quedàs. Llàstima que hagi sortit cara i no creu. Va, anam a fer unes birres.
CARLES: D’acord, però pagues tu, eh? que jo estic pelat.

EPÍLEG: La llengua catalana

El català, amb uns 10 milions de parlants, és la dotzena llengua més parlada a la Unió Europea. Es parla en quatre estats diferents: A Andorra és l’única llengua oficial. A l’estat espanyol, és la llengua pròpia de Catalunya, el País Valencià –on també se l’anomena valencià-, les Illes Balears, la Franja de Ponent, a l’Aragó, i la zona del Carxe, a Múrcia. A França el territori de parla catalana es concentra a la Catalunya Nord. Finalment, el català també és la llengua de la ciutat de l’Alguer, a la costa occidental de Sardenya, a Itàlia. La principal expansió del català es produeix durant el regnat del rei Jaume I, al segle XIII, quan aquest conquereix el Regne de València i Mallorca. Durant els segles següents, la Corona d’Aragó annexiona les illes de Sardenya i Sicília i el sud d’Itàlia. I concretament, el segle XIV repobla l’Alguer amb colons catalans; és per aquest motiu que avui encara s’hi parla català. En comparació amb altres llengües, la variació dialectal del català no és gaire significativa. Tot i així, es defineixen dos grans blocs dialectals: l’oriental i l’occidental. Dins del bloc de l’occidental trobem el català que es parla al País valencià, a Andorra, al Carxe murcià, a la Franja d’Aragó i a la meitat oest de Catalunya. Mentre que el català oriental inclou els dialectes de la meitat est del Principat, les Illes Balears, la Catalunya Nord i l’alguerès.

Traduzione

PEP: Beh, Carles, se non ti da fastidio, ti vorrei fare un po’ di domande…
BEL: Ai! Scusatemi, sono arrivato tardi. Ciao.
CARLES: Ciao, sono Carles. Come ti chiami?
BEL: Ah, sì, non te l’ho detto. Sono Bel. [si danno due baci] Sei di Valencia, no?
CARLES: Sì, e tu… di Ibiza?
BEL: Di Manacor, Maiorca.
PEP: Bel, ho fretta e dovremmo fargli il questionario.
BEL: Un questionario? Hala! come esageri…
PEP: Se dobbiamo scegliere un nuovo coinquilino, meglio farlo bene.
CARLES: Chiaro, chiaro, avanti. Il lavoro ben fatto non ha frontiere.
PEP: Quello che dico sempre. Però c’è gente che preferisce fare le cose in qualunque modo…
CARLES: …e allora succede quel che succede.
PEP: Esatto, esatto. Bene, Carles, mi potresti dire il tuo cognome per favore?
CARLES: Sì, mi chiamo Carles Camps Rodríguez.
PEP: Aha… Luogo e data di nascita?
CARLES: Nato a Paterna, comarca della Horta, il 10 di maggio del 1989.
PEP: Toro, ¿oi?
CARLES: Sì, la gente dice che siamo un po’ noiosi, perché ci piace essere prudenti, però soprattutto siamo lavoratori e molto responsabili.
BEL: Ui bene…
PEP: Sì, lei preferisce gli scansafatiche e irresponsabili. Che studi?
CARLES: Scienze della Comunicazione… voglio dirigere un giornale.
PEP: Dirigere un giornale?
CARLES: Sì, quello della mia famiglia.
PEP: Della tua famiglia!? Ah, va bene, questo, va bene… Mi puoi dire il tuo cellulare e l’indirizzo di posta elettronica?
CARLES: Sì, il mio cellulare è il 685305512. E il mio indirizzo di posta elettronica estribord@gmail.com
PEP: Estribord?
CARLES: Sì, è che mi piace molto la navigazione. Il mio papà ha un yacht piccolino, di 20 metri di lunghezza.
PEP: Ah, va bene, va bene.
BEL: Non sopporto arrivare a una cala e che sia piena di barche.
CARLES: Il problema della navigazione è che si è popolarizzato. Se persino il mio giardiniere ha uno yacht.
PEP: Sei classista?
CARLES: È un problema?
PEP: Il contrario. Bene, io non ho altre domande. Per me nessuno problema. La stanza è tua.
BEL: Forse io non sono d’accordo che rimanga.
PEP: Un punto in più a suo favore…
BEL: Non sono d’accordo.
PEP: Va bene, facciamolo a sorte. Se esce testa, rimane. Se esce croce, cerchiamo un’altra persona. […] Testa. Rimane. Benvenuto a bordo. Bene, io vado che ho lezione. A dopo.
CARLES: A dopo. […] Questo tizio è un cretino!
BEL: Sì, però è facile da ingannare.
CARLES: Questo sì. Grazie per consigliarmi.
PEP: Scusate, avevo lasciato… Però…
BEL: Io l’avevo detto, che non ero d’accordo che rimanesse. Peccato che sia uscita testa e non croce, andiamo a prenderci delle birre.
CARLES: D’accordo, però paghi tu, eh? Che io non ho una lira.

EPILOGO: La lingua catalana

Il catalano, con circa 10 milioni di parlanti, è la dodicesima lingua più parlata nella unione europea. Si parla catalano in quattro stati diversi: In Andorra è l’unica lingua ufficiale.
Nello stato spagnolo, è la lingua propria della Catalogna, del Paese Valenciano, dove si chiama anche valenciano, le Isole Baleari, la Frangia di Ponente, in Aragón, e la zona del Carche, in Murcia. In Francia il territorio di lingua catalana si concentra nella Catalogna del Nord. Il catalano è anche la lingua della città di Alghero, nella costa occidentale della Sardegna, in Italia. La principale espansione del catalano si produce durante il regno del re Giacomo I, nel secolo XIII, quando conquista il Regno di Valencia e Maiorca. Durante i secoli successivi, la Corona di Aragón prende possesso delle isole Sardegna e Sicilia e del sud d’Italia. E concretamente, nel secolo XIV ripopola Alghero con coloni catalani; è per questo motivo che ancora oggi si parla catalano lì. Paragonato con altre lingue, la variazione dialettale del catalano non è molto significativa. Comunque, si definiscono due grandi blocchi dialettale: l’orientale e l’occidentale. Dentro del blocco occidentale troviamo il catalano che si parla nel Paese valenciano, in Andorra, nel Carche di Murcia, nella Frangia di Aragón e nella metà ovest della Catalogna. Mentre il catalano orientale include i dialetti della metà est del Principato, le Isole Baleari, la Catalogna del Nord e l’algherese.

Contesto

En una situació comunicativa utilitzem partícules per verificar que l’altra persona ens escolta i ens entén. Aquí n’apareix una pròpia de la zona central:

Taure, oi?

i unes altres més neutres com:

Ets de València, no?

D’acord, però pagues tu, eh?

Una altra manera d’estar segurs que hem entès el que ens deien és repetir la part més important del que ha dit l’altre, d’aquesta manera, a més, emfasitzem la part que més ens ha interessat, sorprès, etc.:

CARLES: Ciències de la Comunicació… vull dirigir un diari.

PEP: Dirigir un diari?

Grammatica

Fixeu-vos en aquest capítol en les diferents formes de pronoms.

En els casos:

si no et sap greu
t’ho he dit e

es tracta del mateix pronom però amb dues formes diferents, l’àtona i la plena. També formen part d’aquest grup de pronoms personals:

em podries
ens agrada
m’havia deixat

També en tenim per expressar un objecte directe: fem-ho; o un objecte indirecte: li hauríem.

Lessico

birra: cervesa (col·loquial)
enganar: enganyar. Forma pròpia de les Illes Balears
fer-ho a sorts: jugar-se alguna cosa a l’atzar

tio, -a: noi, -a (col·loquial)

xicotet: diminutiu de xic, és a dir, petit. Forma pròpia del País Valencià

Rispondi

Aiutaci!

Cursdecatala.com è gestito da una sola persona, e tutti i contenuti sono accessibili gratuitamente e senza pubblicità: dai il tuo supporto cliccando uno o più dei tre seguenti pulsanti

Leggi articolo precedente:
Gli avverbi in catalano

Els adverbis (gli avverbi) sono parole invariabili che ampliano o precisano il significato di un verbo, di un aggettivo o...

Chiudi