El cactus

Seconda videolezione di 4cats della Fundaciò Ramon Llull.



Trascrizione

SARA: Bon dia.
FLORISTA: Bon dia.
SARA: Voldria un cactus.
FLORISTA: Molt bé.
CLIENT: Hola, bon dia.
FLORISTA I SARA: Bon dia.
FLORISTA: Mira, tenim aquests cactus.
SARA: Mmm, massa petits. Voldria un cactus més gros.
FLORISTA: Cap problema.
SARA: No ho sé, trobo que té poques punxes. Té un cactus amb més punxes?
FLORISTA: Sí, esclar. […] Més punxes.
SARA: Ja, està bé, però trobo que les punxes són una mica curtes.
FLORISTA: Curtes? Esperi, miraré si tinc cactus amb punxes més llargues.
SARA: Sí, suposo que aquest anirà bé. S’ha de regar gaire?
FLORISTA: No, cada dos o tres setmanes.
SARA: Ah, està bé… i quant val?
FLORISTA: Uns deu euros.
SARA: Bé, doncs, no ho sé… m’ho he de pensar. En tot cas ja tornaria. Adéu i gràcies.
FLORISTA: De res. Adéu.
CLIENT: S’ha de ser perepunyetes… Ja em diràs si ve d’aquí si un té més o menys punxes que un altre. Són ganes de marejar la perdiu, eh?
FLORISTA: Ja ho pot ben dir.
CLIENT: S’ha de tenir paciència…
FLORISTA: Si jo li expliqués… En què puc ajudar-lo?
CLIENT: Voldria un ram.
FLORISTA: Com el voldria?
CLIENT: No ho sé, penso que no tenen gaire[s] flors. M’agradaria un ram amb força flors
FLORISTA: Sí i tant! Què li sembla aquest?
CLIENT: Trobo que hi ha massa flors grogues… M’agradaria un ram amb més flors blaves…
FLORISTA: I què li sembla aquest altre?
CLIENT: Mmmm, no ho sé… potser si hi hagués més gardènies… Té gardènies en flor?
FLORISTA: Ho miro.

Epíleg: La Rambla de Barcelona i Sant Jordi

Una de les tradicions més arrelades de Barcelona és la venda de flors a la Rambla. A l’altura del Mercat de la Boqueria, hi ha una dotzena de parades de flors, algunes de les quals duen obertes més de 150 anys. Aquestes botigues són un dels molts atractius d’aquest passeig, per on passen cada dia més de dues-centes mil persones. Avui, si es vol ramblejar amb tranquil·litat, s’ha de fer a primera hora del matí. Per contra, si es prefereix visitar la Rambla en el moment de màxima ocupació, cal esperar al 23 d’abril, dia de Sant Jordi, patró de Catalunya, i festa del llibre i la rosa. Aleshores la Rambla s’omple de parades de llibres i de flors des de Canaletes fins a Colom, ja que la tradició diu que per Sant Jordi els enamorats es regalen llibres i roses. I hi deu haver molts enamorats, a Catalunya, perquè les llibreries facturen en una sola jornada el 10% de les seves vendes anuals, i es venen més de sis milions de roses, i això que a Catalunya tot just hi viuen set milions i mig de persones…

Traduzione

SARA: Buongiorno.
FIORAIA: Buongiorno.
SARA: Vorrei un cactus.
FIORAIA: Molto bene.
CLIENTE: Ciao, buongiorno.
FIORAIA Y SARA: Buongiorno.
FIORAIA: Guarda, abbiamo questi cactus.
SARA: Mmm, troppo piccoli. Vorrei un cactus più grande.
FIORAIA: Nessun problema.
SARA: Non lo so, penso che abbia poche spine. Ha un cactus con più spine?
FIORAIA: sì, chiaro. […] Più spine.
SARA: Già, va bene, però penso che le spine siano un po’ corte.
FIORAIA: Corte? Aspetti, guarderò se ho cactus con spine più lunghe.
SARA: sì, suppongo che questo andrà bene. Bisogna innaffiarlo molto?
FIORAIA: No, ogni due o tre settimane.
SARA: Ah, va bene… e quanto costa?
FIORAIA: Circa dieci euro.
SARA: Bé, allora, non lo so… devo pensarci. Comunque tornerei. Ciao e grazie.
FIORAIA: Prego. Ciao.
CLIENTE: Bisogna essere pignoli… Non mi sembra importante che uno abbia più spine dell’altro. È voglia di non decidersi, eh?
FIORAIA: Lo puoi ben dire.
CLIENTE: Bisogna avere pazienza…
FIORAIA: sì le ho spiegato… In che posso aiutarla?
CLIENTE: Vorrei un ramo.
FIORAIA: Come lo verrebbe?
CLIENTE: Non lo so, penso che non abbia abbastanza fiori. Mi piacerebbe un mazzo con abbastanza fiori.
FIORAIA: sì chiaro! Come le sembra questo?
CLIENTE: Penso che ci sono troppi fiori gialli… Mi piacerebbe un mazzo con più fiori blu…
FIORAIA: E che le sembra quest’altro?
CLIENTE: Mmmm, non lo so… magari se ci fossero più gardenie… Ha gardenie in fiore?
FIORAIA: Lo controllo.

Epilogo: La Rambla di Barcelona e Sant Jordi

Una delle tradizioni più radicate a Barcellona è la vendita di fiori nella Rambla. All’altezza del Mercato della Boqueria ci sono una dozzina di negozietti di fiori, alcuni dei cuali sono aperti da più di 150 anni. Questi negozi sono una delle molte attrazioni di questo corso, dove passano ogni giorno più di 200 mila persone. Oggi, se si vuole andare per la rambla con tranquillità, bisogna farlo a prima ora della mattina. Al contrario, se si preferisce visitare la Rambla nel momento di massima occupazione, bisogna aspettare il 23 di aprile, giorno di Sant Jordi (San Giorgio), patrono della Catalogna, e festa del libro e della rosa. La rambla si riempie di stand di libri e di fiori da Canaletas fino a Colombo, dato che la tradizione dice che per Sant Jordi gli innamorati si regalano libri e rose. E devono esserci molti innamorati in Catalogna, perché le libreria fatturano in un sol giorno il 10% delle vendite annuali, e si vendono più di 6 milioni di rose, e questo contando che in Catalogna vivono 7 milioni e mezzo di persone…

Contesto

En el capítol Perdudes ja parlem una mica de l’ús de tu i vostè, aquí en teniu més exemples. La Florista tracta de vostè al senyor i de tu a la Sara, perquè per edat són més pròximes.

També voldríem subratllar que quan anem a una botiga i demanem una cosa molt concreta, sol passar que quan ens diguin el preu ho trobem car i no ho volem. En aquests casos, la fórmula que es fa servir per no dir la veritat és:

Bé, doncs no ho sé… m’ho he de pensar

Com molt bé diu la Sara.

Grammatica

En aquest capítol la Sara, una mica perepunyetes, vol comprar un cactus. Per dir com el vol fa servir diferents adverbis. Observeu-ne els exemples que apareixen al vídeo:

Mmm, massa petits
Voldria un cactus més gros
M’agradaria un ram amb força flors
Trobo que hi ha massa flors blaves

Noteu que si la frase conté un no llavors l’adverbi canvia:

no tenen gaire(s) flors

Si volem fer una comparació llavors hem d’introduir l’altra part amb un que:

Ja em diràs si ve d’aquí si un té més o menys punxes que un altre

Lessico

perepunyetes: persona que sempre troba coses que no li agraden i que es queixa força i és exigent

marejar la perdiu: no decidir-se

Rispondi

Aiutaci!

Cursdecatala.com è gestito da una sola persona, e tutti i contenuti sono accessibili gratuitamente e senza pubblicità: dai il tuo supporto cliccando uno o più dei tre seguenti pulsanti

Leggi articolo precedente:
Ja hi som tots

Prima videolezione di 4cats della Fundaciò Ramon Llull.

Chiudi