El Barceló està molt bo

Terza videolezione 4cats della Fundaciò Ramon Llull.



Trascrizione

SARA: Tinc res a la cara?
PEP: Eh, no, no, no, no.
SARA: Ah…, el Miquel Barceló, és molt bo, no trobes?
PEP: Hm, pinta bé, sí.
SARA: No, no, la pintura no, ell és molt bo.
PEP: Ah, vols dir que ell està molt bo?
SARA: Sí, això.
PEP: I ara, però, però si és molt lleig.
SARA: A mi m’agrada. És autèntic. Té una mirada de trapella molt atractiva.
PEP: És un notes… fixa’t en els cabells, tots despentinats, com si fos un artista.
SARA: És que és un artista.
PEP: Aquesta foto és antiga. Segur que ara és un vell.
SARA: Molts homes guanyen amb el temps.
PEP: T’agraden els vells?
SARA: A mi m’agrada tot. Fins i tot tu.
PEP: Ah, sí? Doncs, doncs, doncs podríem quedar algun dia. Quedem avui? No, espera, avui no que demà tinc examen. Quedem demà, doncs… Anem primer al cine, oi?, i després ens enrotllem. A la sessió de les vuit o a la de les deu?
SARA: Però, què dius?
PEP: Eh? No, res, res. Doncs això que dèiem, si poguessis triar, com seria el teu home ideal?
SARA: Això de l’home ideal és estúpid.
PEP: Sí, ja ho sé, molt bé, d’acord, però vull dir per tu, l’home deu, com seria? Alt, així com jo?
SARA: Tu no ets gaire alt.
PEP: Ja ho sé, però estic ben proporcionat, vull dir la relació alçada pes, estic bé, no trobes?
SARA: Home, tens una mica de panxeta.
PEP: Què dius, jo no tinc panxeta, mira.
SARA: I això què és?
PEP: Això és normal… Ja ho veig, tu ets la típica tia que li agraden els catxes.
SARA: A mi m’agrada qui m’agrada.
CARLES: Tinc alguna cosa a la cara?
SARA: No, no res… Estàvem parlant de com és el meu home ideal. I la teva dona ideal, com seria?
CARLES: Per a mi, la dona ideal és l’Adriana Gil. M’encanten les morenes. Mireu, li vaig fer una foto l’any passat. És una reina!
SARA: I les pèl-roges?
CARLES: Mmm, les pèl-roges, no, és que a mi amb tant de roig, em recorden les meues notes. Mira, tens sort de ser pèl-roja, així mai te tiraré els trastos. Em torne un pesat quan algú m’agrada, buf! no em suporte ni jo mateix. Molt bo el colacao, eh tio.

EPÍLEG: Arts plàstiques

Miquel Barceló, autor de la impressionant volta del palau de les Nacions Unides de Ginebra, va néixer el 1957 a Felanitx, Mallorca, l’illa on Joan Miró va viure els últims anys de la seva vida. Barceló i Miró són dos exemples d’una terra que ha donat alguns dels artistes plàstics més admirats del segle XX. Tant a València com a Catalunya i a les Illes Balears hi ha diversos centres d’art contemporani on podem gaudir de les seves obres. A València ciutat trobem l’IVAM, que també compta amb una mostra permanent del gran escultor català Juli González. A Barcelona, la Fundació Miró, la Tàpies, el MACBA, el Museu Picasso o el MNAC, són espais de referència on es pot admirar la millor pintura catalana moderna i contemporània. Al Museu d’Art Modern de Ceret, a la Catalunya Nord, hi ha una de les millors mostres del sud d’Europa de pintura de la primera meitat del segle XX. I a prop de Ceret, a Figueres, es troba el Museu Dalí. Tornant a Mallorca, podem veure obra de Barceló o Jaume Plensa al Museu d’Art Contemporani d’Es Baluard; i a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma, a part de l’obra de l’artista, es conserva intacte el seu taller.

Traduzione

SARA: Ho qualcosa sulla faccia?
PEP: Eh, no, no, no, no.
SARA: Ah…, Michel Barceló, è molto buono, non credi?
PEP: Hm, dipinge bene, sì.
SARA: No, no, non dipingere, lui è molto buono.
PEP: Ah, vuoi dire che lui è bello?
SARA: Sì.
PEP: E adesso, però, però se è molto brutto.
SARA: A me piace. È autentico. Ha uno sguardo molto attrattivo che lascia intendere qualcosa.
PEP: Gli piace richiamare l’attenzione… guarda i capelli, tutto spettinato, come se fosse un artista.
SARA: È un artista.
PEP: Questa foto è vecchia. Sicuro che adesso è un vecchio.
SARA: Molti uomini migliorano con il tempo.
PEP: Ti piacciono i vecchi?
SARA: A me piace tutto. Perfino tu.
PEP: Ah, sì? Beh, beh, allora potremmo uscire un giorno. Oggi? No, aspetta, oggi no che domani ho un esame. Usciamo domani, allora… Andiamo prima al cinema, oi? e dopo facciamo qualcosa. Alla sessione delle otto o a quella delle dieci?
SARA: Però, che dici??
PEP: Eh? No, niente, niente. Beh questo che dicevamo, se potessi scegliere, come sarebbe il tuo uomo ideale?
SARA: Questo dell’uomo ideale è stupido.
PEP: Sì, lo so già, molto bene, d’accordo, però voglio dire per te, l’uomo dio, come sarebbe? Alto, così come me?
SARA: Tu non sei molto alto.
PEP: Lo so, però sono ben proporzionato, voglio dire la relazione altezza peso, vado bene, non pensi?
SARA: Hai un poco di pancetta.
PEP: Che dici, non ho pancetta, guarda.
SARA: E questo che è?
PEP: Questo è normale… Capisco, sei la tipica ragazza a cui piacciono i palestrati.
SARA: A me piace chi mi piace.
CARLES: Ho qualcosa sulla faccia?
SARA: No, no niente… Stavamo parlando di come è il mio uomo ideale. E la tua donna ideale, come sarebbe?
CARLES: Per me, la donna ideale è Adriana Gil. Adoro le more. Guardate, le feci una foto l’anno scorso. È una regina!
SARA: E le rosse?
CARLES: Mmm, le rosse, no , è che con tanto rosso, mi ricordano i miei voti. Guarda, sei fortunata a essere rossa, perché non ci proverò mai con te. Divento pesante quando qualcuno mi piace, buf! Non mi sopporto neanche io. Molto buono il colacao, eh.

EPILOGO: Arti plastiche

Michel Barceló, autore dell’impressionante volta del palazzo delle Nazioni Unite di Ginevra, nacque nel 1957 a Felanitx, Mallorca, l’isole dove Joan Miró visse gli ultimi anni della sua vita. Barceló e Miró sono due esempi di una terra che ha dato alcuni degli artisti plastici più ammirati del secolo XX. A Valencia come in Catalogna e nelle Isole Baleari ci sono diversi centri di arte contemporanea dove possiamo godere delle loro opere. Nella città di Valencia troviamo l’IVAM, che ha anche una mostra permanente del grande scultore catalano Julio Gonzàlez. A Barcellona, la Fondazione Miró, la Tàpies, il MACBA, il Museo Picasso o il MNAC, sono spazi di riferimento dove si può ammirare la miglior pittura catalana moderna e contemporanea. Nel Museo di Arte Moderna di Ceret, nella Catalogna Nord, ci sono alcune delle migliori mostre del sud d’Europa di pittura della prima metà del secolo XX. E vicino a Ceret, a Figueras, si trova il Museo Dalí. Tornando a Maiorca, possiamo vedere opere di Barceló o Jaume Plensa nel Museo di Arte Contemporanea di Es Baluard, e nella Fondazione Pilar e Joan Miró di Palma, a parte delle opere dell’artista, si conserva intatto il suo laboratorio.

Contesto

A l’hora de descriure físicament algú acostumem a evitar adjectius que es relacionen amb un aspecte poc agraciat. Per exemple, la Sara li diu a en Pep:

Tu no ets gaire alt

Però també podria dir:

Tu ets baixet

Més endavant també la Sara diu:

Home, tens una mica de panxeta

Aquí l’estratègia és fer servir un diminutiu acompanyat, a més a més, d’un adverbi quantitatiu.

Grammatica

Els verbs ser i estar són bàsics en qualsevol llengua i sovint presenten irregularitats respecte a la norma en els seus paradigmes.

Aquí trobem alguns usos del verb ser:

el Miquel Barceló és molt bo
però si és molt lleig
és autèntic
aquesta foto és molt antiga
és un artista
tu no ets gaire alt
com seria el teu home ideal?
com si fos un artista

I alguns del verb estar:

està molt bo
estic proporcionat
estic bé

Si us hi fixeu ser, aquí que parlem de qualitats de persones, es refereix a l’essència de les coses i estar a una forma temporal de les coses. Quan algú és artista, vol dir que s’hi dedica, que treballa d’això i que en definitiva es defineix com a persona per fer aquesta feina. A més, quan a algú li diem no ets gaire alt el que fem és contraposar-ho al seu contrari: baix.

Per als casos d’estar, es tracta de moments transitoris, estats que passen:

En Pep avui està content

Aquests són alguns dels usos d’aquests verbs, n’hi ha d’altres que aquí no tocarem.

Lessico

estar catxes: estar fort i tenir muscles (barbarisme)
ser un notes: persona que li agrada cridar l’atenció (col·loquial)

tirar els trastos: lligar amb algú, fer els possibles per agradar a algú (col·loquial)

trapella: persona amb gràcia intenta enganyar els altres

Rispondi

Aiutaci!

Cursdecatala.com è gestito da una sola persona, e tutti i contenuti sono accessibili gratuitamente e senza pubblicità: dai il tuo supporto cliccando uno o più dei tre seguenti pulsanti

Leggi articolo precedente:
El cactus

Seconda videolezione di 4cats della Fundaciò Ramon Llull.

Chiudi